El camí de la felicitat...

EL MÓN DELS CLICS!!

2008-10-12T08:11:00.000-07:00

Heu entrat mai al món dels clics? És clar!! em direu. Quan érem petits i petites ens en fèiem un fart de jugar. Teníem un circ i fèiem que els malabaristes fessin coses súper difícils i que els lleons saltessin per les anelles, amb el vaixell pirata lluitàvem en contra dels dolents, fèiem veure que érem pares i mares i portàvem a passejar als nens amb el cotxet, teníem moltíssims animals: micos, gossos, gats, ànecs, óssos..., teníem una casa on no hi faltava ni el mínim detall...

Per què us ho explico tot això? doncs perquè avui hem anat a Montblanc. Hem anat a veure com un munt d'éssers diminuts han envait aquest bonic poble medieval.

La veritat és que ha estat preciós i màgic. Hi havia deu taules plenes de clics. Cada taula tenia una temàtica diferent: els romans, el Pol Nord, el circ, Montblanc medieval, les cases colonials, Egipte i la Índia, el Planeta de les llenties... . Semblava que aquells petits ninotets fossin vius. No hi faltava cap detall. Realment, durant quasi bé dues hores, hem estat en un món ple de màgia.

Aquí us deixo un àlbum de fotos. Espero que disfruteu tant com jo ho he fet!!!!

BubbleShare: Share photos - Craft Supplies

PER FI!!

2008-10-05T11:36:00.000-07:00

Uffff!!! Feia tant de temps que no escrivia al blog que ja quasi bé no m'en recordo de fer-ho, ji,ji,ji. Tenia moltes ganes de penjar un post però és que no tinc un moment de tranquilitat. Des de que ha començat l'escola vaig molt atrafagada perquè durant la setmana faig cursets i al cap de setmana em toca fer tota la feina de l'escola. A veure si a partir d'ara em centro i m'organitzo una mica més perquè sinó això serà molt estressant ji,ji,ji.

A veure, per on començo, perquè no em vull deixar res de totes les coses que he fet durant tot aquest temps que he estat absenta del blog.

Amb els amics de barraques vam fer un sopar pre-diada vestits de catalanets i catalanetes. Va ser molt divertit. Feiem molta patxoca amb les faldilles, els cistells, les barretines, les espardenyes... . La veritat és que uns ens ho vam currar més que els altres però ens ho vam passar igual de bé. L'endemà vam anar a la manifestació de l'11 de setembre. Em va fer molta il·lusió anar-hi perquè també va venir l'Ermengol (el meu nebot) i vaig poder comprovar que està fet tot un revolucionari (no sé pas a qui ha sortit, ji,ji). Un dia que ens deixen expressar lliurement pels carrers de les ciutats s'ha d'aprofitar!!!!

El següent cap de setmana vam anar a fer la primera trobada de monitors d'aquest any. El lloc escollit va ser Prades. Els que van organitzar la trobada s'ho van currar moltíssim. Vam disfrutar com a camells i per fi vam poder coneixer la cara del nen del logo del nostre esplai. Aquesta trobada va ser molt emotiva per mi perquè jo em vaig despedir com a monitora i perquè els joves que he portat durant sis anys van començar a fer de monitors. És molt maco veure com gràcies a l'esforç de tots els monitors que han tingut al llarg de la seva vida, ara s'estimen a l'esplai i volen continuar educant en el lleure als nens i a les nenes.

Després d'aquests moments tendres..., us vull explicar que aquest divendres passat vam fer el sopar de benvinguda a l'escola. Vam anar a sopar al Racó de l'hort a la Selva. Després d'uns riures, vinet i un tip de menjar, vam decidir anar de concert a Vilallonga. Al concert només hi vam anar els fiesteros i els bons del cole, ji,ji,ji. Ens ho vam passar la mar de bé: ballant, rient, brindant, el Jose amb les seves anades de la pilota i els seus metres i centímetres, el Josep amb la seva història dels moros i els cristians, la Dolors que és la Sirenita de l'escola, la Núria que es moria de fred i tothom li fotia la beguda pel damunt, la Rosa amb la seva marxa característica, la Mireia fent plans per fer una paella, anar a l'Aquatònic de les Termes.... . Avui no podré penjar cap foto però la Rosa me'n passarà unes que no tenen desperdici, ji,ji. En definitiva, que espero que no sigui la última trobada que fem perquè vaig disfrutar i riure molt. Gràcies a tots i a totes per aquests bons moments. aquí us deixo algunes fotos de les celebracions anteriors.

Un sac ple de petons de mil colors!!!!!!!!

MEME DE LA FELICITAT

2008-09-07T08:40:00.000-07:00

Fa bastants dies que la Rosa em va enviar un meme de la felicitat. Va ser una bonica sorpresa que a més, em va fer mollta il·lusió.

Al principi, no sabia de què anava això del meme però aviat ho vaig descobrir.

La Rosa ens va dedicar el meme a la Marta (la meva companya de segon que ara farà primer) i a mi perquè: "amb la seva complicitat han fet que el cicle inicial de l'escola esdevingui un lloc potent de treball en els valors humans".

La veritat és que et dóna molta satisfacció i ànims que algú, a qui tens estimació, reconegui la feina que fas cada dia. Per aquest motiu he decidit continuar la cadena del meme.

Acceptar i continuar la cadena del meme també vol dir acceptar les següents normes:
1- Escriure sis coses sense importància que ens facin feliços.

2- Enllaçar amb la persona que ens ha triat.

3- Escriure les cinc normes aquestes al bloc.

4- Escollir sis persones que es creguin mereixedores de seguir amb el repte i exposar quins són els motius que l'han dut a guanyar-lo.

5- Avisar a aquestes persones i deixar-los un comentari al seu bloc.

Després d'això, vaig a escriure les sis coses sense importància que em fan feliç:

* Poder estar amb la meva família i veure com creix el meu nebot

* Compartir la meva vida amb la meva parella
* Tenir amics, quedar amb ells i veure'ls feliços

* La innocència, la imaginació i la màgia dels infants

* El silenci i la tranquilitat de la muntanya

* Una bonica cançó en el moment oportú

Ara, toca dir les sis persones del meu entorn que crec que es mereixen un meme de la felicitat:

En primer lloc a L'Edu, perquè amb la seva manera de ser em fa avançar cada dia pel camí de la vida.

En segon lloc a la meva família (ja sé que és fer una mica de trampa perquè no és una persona sinó varies però és que són molt importants per mi), per la manera en que m'han educat, m'han ajudat a fer-me gran i m'han estimat.

En tercer lloc al Xavi, perquè és un gran amic i la persona més treballadora que conec. A més, treballant amb ell aquest estiu al camp de treball, he après moltíssimes coses.

En quart lloc al Manxi, perquè des de que el conec la nostra amistat ha anat creixent cada dia més. Perquè m'agrada la seva manera de treballar amb els nens i per tots aquests anys de monitors junts.

En cinquè lloc al Marc, per la seva amistat i també perquè admiro la seva empenta i força de voluntat que li han fet aconseguir pujar al Kilimanjaro.

En sisè lloc (no sé si es val repetir però crec que s'ho mereixen) a la Rosa i a la Marta, perquè espero que disfrutem molt en aquest nou projecte. Crec que val molt la pena treballar pels valors i la tolerància i em fa molta il·lusió fer-ho amb vosaltres.

Fins aquí el meu meme de la felicitat.

Us envio milers de petons plens de màgia i d'amor.

RESUM DE L'ÚLTIM MES D'ESTIU!!

2008-08-31T08:53:00.000-07:00

La última cosa que sabieu de mi era que marxava de vacances. Doncs..., ja he tornat!!! M'ho he passat súper bé. Vam anar a la Vallfosca, a Sort, a Esterri d'Àneu, a la Vall de cardós, a Benasc i.... a molts altres poblets. L'Edu i jo ens hem deixat envair per la magnitud, la bellesa, el misteri, la tranquilitat, la música, el silenci.... de les muntanyes. Ha estat inceible!!!

També hem anat a veure escoles i poblets per anar a viure i demanar-me la definitva però..., malauradament, tot està molt car!!!

Quan vam tornar, vam passar tota una tarda a Prades, gaudint de la companyia de la Rosa, la Marta i l'Abel. Va ser una tarda molt interessant!!!

I ara..., avui que és diumenge..... últim dia de vacances....... Ei!!! però no us penseu que estic trista, eh!!! Tinc moltes ganes de començar aquest nou curs. Tinc ganes de tornar a veure a la gent, de fer petar la xerrada amb la Rosa i amb la veina del costat (això va per tu Marteta!!!) ji,ji , de veure a la Rosa concentrada amb els seus ordenadors, ji,ji, de tornar a veure als meus nens i nenes i fer-nos una abraçada enorme, d'arreglar la classe, de començar nous projectes.... . La única cosa que em fa molt de pal és haver-me de llevar aviat, però.... la vida és així!!! Espero que aquest any es compleixin tots els meus somnis i objectius que, igual com la Marta, m'he proposat de cara al nou curs!!! Mentrestant.... una abraçada per tots i totes.

DE NOU PER AQUÍ......

2008-08-11T04:46:00.000-07:00

Holaaaaaa!!!! Sí,sí, sóc jo!!! Torno a estar per aquí per....tres o quatre dies.

La veritat és que aquest estiu no he parat. Quan vaig acabar l'escola vaig començar a fer de monitora en un camp de treball amb joves de tota Catalunya. L'experiència va ser molt xula. M'ho vaig passar d'allò més bé perquè els joves eren molt macos i el camp era d'expressió alternativa per tant, vam fer teatre, dansa tradicional, percussió, fotografia, vam participar al Perejil's Festival de Reus... . A més, em va agradar molt compartir aquesta experiència amb el Xavi i la Marta (els altres dos monitors).Un cop acabat el camp, corre, corre a preparar campaments. Al cap de cinc dies marxàvem amb els nostres joves (que l'any vinent ja seran monis) a Horta de Sant Joan. Això sí que va ser una experiència súper xula. És molt bonic i gratificant veure com els nens que has portat durant sis anys, ja s'han fet grans. De fet, més que uns campaments van semblar unes vacancetes familiars, ja que només portàvem sis joves (són els bons que han quedat després de tants anys). Vam riure, vam xalar, vam fer excursions, ens van explicar coses que van fer quan eren més petits sense que nosaltres ens adonéssim (quins bandarres que estan fets, ji,ji,ji), vam fer diferents tallers, vam saltar als tolls (que consti que jo també vaig saltar, eh!!), vam jugar i... moltes coses més. El que més em va agradar va ser la confiança i el bon rotllo que hi va haver. La veritat, és que encara que aquest sigui el meu últim any de monitora (és molt difícil prendre aquesta decisió i em fa molta pena) sempre estaré al vostre costat pel que vulgueu i sempre, sempre us portaré al meu cor. Gràcies per tot el que meu ensenyat tots aquests anys!!!Ai!!!! Bé, després d'aquests moments de tendresa us he d'explicar una cosa. A la família som un més!!!!! Ei, mal pensats no us penseu el que no és. Mentre estàvem de campaments (a les olles de Bot) va aparèixer un noi amb una gossa i set cadells. Feia dies que l'Edu i jo pensàvem en la idea de tenir un gos però el pis, el gat..., ens feien recular. Bé, la visita d'aquell noi va ser com un miratge perquè el tio va arribar es va banyar al riu i va tornar a marxar. L'edu i jo ens vam mirar i vam dir: els dóna??. Abans de que marxés li vam preguntar i la resposta va ser afirmativa. També li vam preguntar qui era la mare (una pastora belga)i qui era el pare (un borde dels Pirineus d'Esterri d'Àneu). El noi ens va dir que ens ho penséssim i que li diguéssim algo (vivia en una caravana al començament del camí). Jo crec molt en les casualitats i no ho sé...., primer l'aparició, després que els donava i després el pare era d'Esterri (el meu poble preferit dels Pirineus). L'Edu i jo vam estar parlant, veient els pros i els contres i al final...., ens en vam quedar un. És diu ÒNIX, té quatre mesos, és porta súper bé i és una preciositat.Bé, ja us he fet un resum del que he fet fins ara. Aquí us deixo unes fotos dels joves del camp de treball (els de la samarreta verda i negre), dels meus joves de l'esplai i de l'Ònix. Ah, per cert!!! dijous l'Edu i jo marxem deu dies de vacances. Anem als Pirineus amb l'Ònix. La veritat, és que tant ell com jo necessitem la tranquilitat, la bellesa, la puresa i la màgia de les muntanyes i de la naturalesa. A la tornada ja us explicaré com ha anat.

Mentrestant, us envio milers de petons i abraçades!!!

OHHHHH, JA S'HAN ACABAT LES BARRAQUES!!!

2008-06-25T07:39:00.000-07:00

Ohhh, quina llàstima!!! Les Barraques ja s'han acabat. Ens hem passat un any patint per si es feien o no però al final, s'han fet i han estat súper bé. Ara, descansant per primera vegada després de quatre dies, penso i recordo tots els moments que he viscut amb una certa melancolia.

* El primer dia: fent lots i lots de begudes per a les entitats (3 pacs de llimonada, 4 d'aigua, 2 capses de cacique, 10 barrils...). Després de carregar capses i més capses, va tocar muntar la nostra barraca: barres, neveres, taules, la terrasseta, la màquina de l'orxata, la planxa, la màquina del kebab, viatges i més viatges a l'esplai per agafar l'equip de so, els llums... .
Després, a les 22h començaven les Barraques. El grup que va inaugurar les Barraques va ser "La Pegatina".
* El segon dia: Gimkama a les set de la tarda i a les vuit ja estavem netejant els coberts, les plàteres, la orxatera, posant el canvi a la caixa i preparant-nos per la segona nit. Em va agradar molt l'actuació del Pepet i la Marieta. No l'havia vist mai i, realment, he de dir que aquest home és un juanxi de la vida ji,j,ji.
* El tercer dia: A les 14.30h vam anar a fer una paelleta amb l'associació de veïns del barri Immaculada. La veritat és que va molt bé aixecar-te, tenir el dinar fet i tornar a dormir una estoneta. A les vuit tornàvem a estar a la barraca fent el mateix que el dia anterior: netejar, carregar neveres, preparar-ho tot... . He de dir que estava molt nerviosa perquè el diumenge era el meu dia, ja que tocava Barricada. M'encanta aquest grup!!!. Els he vist moltes vegades però cada cop que vaig a un concert d'aquesta gent em poso nerviosa i m'emociono. A més, hi havia un factor afegit, ja que vaig poder conèixer als components del grup. Després de més de dues hores de concert cantant, cridant, saltant..., va arribar el moment. El Drogas va obrir la porta del camerino amb un piti i una birra a cada mà. Ens vam acostar cap a ell. Sort que l'Edu i la Vane li anaven dient coses perquè a mi no em sortia cap paraula. Quan vaig reaccionar li vaig demanar dos petons i un autògraf. La veritat és que el Drogas, tot i que no ho sembla, és súper tímid. Ens vam fer una foto de grup per poder penjar a la web de la coordinadora de barraques i varies fotos jo i l'Edu sols. Al final, l'Edu li va demanar una pua de record i ens en va regalar tres. Ufff, encara se'm posa la pell de gallina!!! La veritat és que va ser molt emocionant. Porto dotze anys escoltant als Barri i encara m'agraden tant com el dia que els vaig descobrir. No sé el perquè. Potser és perquè com diu molta gent, han posat cames als coixos, orelles als sords i cares als lletjos. També podria ser perquè les seves lletres són molt clares, parlen de la realitat que et trobes cada dia, de la realitat que hi ha als carrers de sota casa teva, de les injustícies del món en que vivim, de les estupideses que fan els polítics... . Moltes vegades penso que vivim en una societat de borregos, on la majoria de la gent va seguint les modes, sense tenir les idees clares. És igual si una cosa no ens agrada, és la moda i s'ha de seguir. Penso que els Barri tenen molt de mèrit perquè les seves lletres i les seves cançons ja fa 25 anys que van pel món i a més, no han perdut mai la seva pròpia personalitat. Aupa els Barri!!!
* Últim dia de Barraques i revetlla de Sant Joan: Després de tres dies de festa imparable i d'haver anat a treballar al matí havent dormit només una hora i mitja.... el meu cos ja no podia més. Estava súper cansada i encara quedava tota una nit per davant. Al final, vaig decidir fer uns quantes cervesetes per poder aguantar ji,ji,ji. M'ho vaig passar molt bé perquè em vaig trobar molts amics, vaig estar xerrant amb molta gent, vaig ballar amb l'orquestrilla i amb la música de la barraca fins a les set del matí... . Ara, això sí, a les set del matí a desmuntar la barraca i a tornar la beguda que no s'ha venut. A les deu del matí em posava a dormir!!!!

Bé en resum, m'ho he passat súper bé i ja tinc ganes de que arribin les de l'any vinent!!! Aquí us deixo un recull de fotos!! BONA FESTA MAJOR DE REUS!!!!!

LOS NIÑOS DEL HAMBRE

2008-06-16T11:20:00.000-07:00

Aquí us deixo un vídeo d'un grup que es diu Canteca de Macao que m'agrada molt. Espero que serveixi per reflexionar sobre el món en el que vivim. A vegades, ens oblidem del que passa al nostre voltant o a milers de quilòmetres perquè només pensem en mirar-nos el nostre propi melic!!!

BARRAQUES A REUS!!

2008-06-10T08:21:00.000-07:00

Fa uns dies que estic trista, decebuda, preocupada, desmotivada..., enlloc d'estar contenta i feliç perquè ja arriben les Barraques de la meva ciutat i, amb això, la Festa Major de Sant Pere.
Des de principis d'octubre, unes 23 persones (una de cada entitat que participem a Barraques), estem fent una reunió per setmana per tal d'intentar preparar unes Barraques com cal. Vam començar a preparar les Barraques pensant que les faríem al Mas Iglesies de Reus tal i com ho havíem fet altres anys i tal i com l'Ajuntament ens havia dit que les faríem.
A finals del mes de desembre, més o menys, els de l'Ajuntament es van despenjar dient que al Mas Iglesies no hi podíem anar perquè havien de fer un institut i que per tant, hi hauria els barracons ficats. On anem doncs?, ara ens ho diuen? perquè no crec que això de ficar instituts es decideixi d'un dia per un altre, no?. Bé, ells ens van proposar d'anar al Roquís. En aquell moment, el Roquís era un terreny sense cap tipus d'enllumenat, ni canalitzacions d'aigua, ple de brutícia (com per exemple xeringues) i ple de cartells de perill de mort. Però..., qui es pensen que som? que potser es pensen que som delinqüents o terroristes?, és lògic que un Ajuntament ens ofereixi aquest espai per a poder portar a terme una activitat que forma part de la seva pròpia Festa Major?. Bé, després de moltes reunions i molt patiment vam aconseguir firmar un acord amb l'Ajuntament on ens prometien que el Roquís seria un espai adequat per fer les Barraques (amb punts d'aigua i de llum, amb murs de seguretat, amb gespa, amb pàrquing...). Aquest acord el vam firmar a finals de febrer (això volia dir que nosaltres només teníem 3 mesos i mig per fer tota la feina i que ells, amb aquest temps, havien de fer totes les obres, ja que es van comprometre a que el dia 5 de juny les obres estarien enllestides). Per cert, en aquest conveni també ens van fer firmar que el diumenge dia 22 de juny, la festa s'havia d'acabar a les 3 de la nit (quan cada any s'ha acabat a les 5 com els altres dies menys el dia de la revetlla de Sant Joan que s'acaba a les 7). D'acord, ho acceptem!! Al cap d'una setmana de firmar el conveni ens van dir que no hi hauria gespa per falta de temps però que l'any vinent segur que n'hi havia. D'acord, també ho acceptem perquè entenem que no hi ha suficient temps per a que la gespa pugui créixer!!. Avui dia 10 de juny, el Roquís encara no està acabat!!. Només falta una setmana i mitja per començar les Barraques i encara no tenim un espai amb cara i ulls!! Què hem de fer???!!!
Jo m'estimo molt la meva ciutat i la meva Festa Major i per això no m'importa passar-me 8 mesos currant, fent reunions, enganxant cartells... . El que no m'agrada però, és que em prenguin el pèl, que em tractin de ruc i que se'n enfotin a la cara. No m'agrada que m'ho facin a mi ni a les altres 22 persones que ens ho hem estat currant de forma desinteressada. A més a més, les Barraques és un lloc on darrere de cada entitat hi han moltes persones que es passen quatre dies currant, de forma voluntària, per a que moltíssima gent pugui gaudir de la Festa Major. Per què ho fem? doncs perquè ens estimem Reus i la nostra Festa Major. Crec que això s'hauria de tenir en compte i que enlloc de posar-nos pedres i entrebancs, ens haurien d'ajudar i de facilitar les coses. Potser és que sóc innocent però no entenc com pot ser que els polítics només mirin per ells, només tinguin en compte els seus interessos i no tinguin la decència de pensar, ni per un moment, amb les ganes, les il·lusions, l'alegria i els sentiments de les persones.
Bé, espero que finalment les Barraques es puguin fer i surtin bé i, d'aquesta manera, fer caure la cara de vergonya i fer callar a algunes persones d'aquestes que van dient que vetllen i que treballen pel poble perquè "s'estimen Reus"!!!

UNA BONA EXPERIÈNCIA!!

2008-06-07T05:39:00.000-07:00

Ahir, seguint els passos de la Rosa, però amb els meus petits dimoniets de primer, vaig explicar aquest conte "Rei i Rei". Quan els hi vaig ensenyar la portada els hi vaig preguntar: de què creieu que parlarà aquest conte? i una nena va contestar: jo crec que d'un rei i un rei que són molt amics!!. La veritat és que no em va sorprendre gaire que em contestés la pregunta aquesta nena perquè fa uns mesos va anar a una boda gai i per tant, ja té una mica de coneixement sobre el tema.

Llavors, vaig començar a explicar el conte. El vaig explicar força a poc a poc per a que poguessin entendre el que anava passant a cada moment. També anava ensenyant els dibuixos i els hi anava preguntant el que veien a les imatges, ja que penso que es pot extreure un gran suc d'aquestes il·lustracions. D'aquesta manera, vam poder arribar a la conclusió que aquesta història passava en la actualitat i no era un conte de fa molts i molts anys perquè hi havien cotxes, avions i coets.

A mesura que anava explicant el conte, anava mirant les seves caretes i, realment, era per haver tingut una càmara i gravar-ho. Tenien unes orelles d'elefant i uns ulls de mussol. Crec que és una de les poques vegades en que els he vist tant atents aquest curs, ji,ji.

Va ser molt graciós quan va sortir la última princesa i tots van dir: que guapa!!, segur que s'enamora d'aquesta princesa!!, sembla molt simpàtica!!. I llavors va arribar L'AMOR A PRIMERA VISTA!!. Rapidament, van entendre que el príncep no s'havia enamorat de la princesa sinó que s'havia enamorat del germà d'aquesta. Les seves cares estaven estupefactes, amb la boca oberta i sense dir ni una paraula.

Vam continuar el conte i finalment va arribar el: "I conte contat, ja s'ha acabat" i un debat que, realment, va valer molt la pena. Jo els hi vaig dir: Què us ha semblat el conte? i ells van contestar molt entusiasmats: és molt xulo!!!. A partir d'aquest moment van dir moltes coses i es van plantejar alguns dubtes com:

Està bé que es casin dos nois perquè si s'estimen....
És una mica estrany que es casin dos nois però si s'estimen doncs que l'amor els ajunti
És estrany que dos homes es donguin un petó a la boca perquè jo no ho he vist mai. Ah!! jo sí que ho he vist perquè vaig anar a una boda!!. Jo també ho he vist a les pelis!!.
Per què hi havia tantes noies al casament i tants pocs nois si era una boda de nois?
M'ha agradat molt quan s'han enamorat a primera vista.
M'ha agradat quan es casaven perquè si dos nois s'estimen s'han de casar.
És xulo quan es fan un petó a la boca perquè surt un cor i això vol dir que s'estimen molt.
Ha estat molt divertit que la reina portés tantes princeses i al final el príncep s'enamorés d'un altre príncep.
Jo els hi vaig preguntar: Us ha agradat que fossin dos nois o haguéssiu preferit que fossin un noi i una noia? i ells van contestar: Ens ha agradat molt que fossin dos nois perquè s'estimaven molt i si s'estimen és igual com siguin.
Què en penseu d'aquesta història? Que és una història real, de veritat i que passa a la gent normal com nosaltres.
Vosaltres coneixeu dos prínceps o dues princeses que s'hagin casat a la vida real? No. Creieu que es podrien casar dos prínceps o dues princeses? No. Però si dos prínceps i dues princeses s'estimessin com ho podrien fer per casar-se? Doncs podrien anar a un altre país i casar-se i llavors tornar i així, ningú els hi podria dir res.

Realment, va ser un debat que va valer molt la pena fer-lo. He de reconèixer que alguns comentaris em van arribar a emocionar perquè els deien amb molt de sentiment. Tot i ser petits, vaig poder comprovar que tenen les idees molt clares i que amb la seva màgia i la seva inocència el món aniria molt millor.

Com diu la Rosa: QUE BONIC ÉS SER I FER DE TUTORA!!!

QUALSEVOL NIT....

2008-06-03T10:20:00.000-07:00

Aquí us deixo el vídeo d'una cançó que m'agrada molt i que cada vegada que l'escolto em fa viatjar a la meva infantesa. Espero que us faci somiar en la màgia dels contes. Una abraçada.

PERCENTATGES

2008-05-28T02:28:00.000-07:00

Aquí us deixo una de les cançons que més m'agraden de Sau. Ai, ai, com passen els anys!!!!

AIIII, QUE MACO ÉS EN PEP!!!

2008-05-27T11:31:00.000-07:00

Ohhhh, quina il·lusió!!! Tot va succeir un dissabte, d'ara fa dues setmanes, quan vaig enredar a l'Edu per anar a un concert que en Pep feia al Pla de Santa Maria. A mi, sempre m'ha agradat molt. Ja des de petiteta seguia i m'emocionaven les cançons de Sau i d'en Pep i la seva Banda del bar. Abans de marxar de casa vaig pensar: "Ostres podries agafar la càmara perquè en un poble tant petit segur que te'l trobes!. T'imagines que me'l trobés sopant!!" però tot això, només eren pensaments i somnis meus. Al final, no vaig agafar la càmara perquè entre unes coses i les altres me'n vaig oblidar.
Quan vam arribar al Pla vam anar a sopar a un restaurant de tapes i, quan vaig entrar, vaig veure unes xolles que em semblava conèixer. Vaig agafar a l'Edu i li vaig dir: ohhhh!!! hi ha en Pep!!, no pot ser!!!. Com si fos una adolescent, em van agafar tremolors i pessigolletes a la panxa. No era la primera vegada que el veia, però.... no ho sé, suposo que és l'emoció de veure a aquella persona que amb la seva música ha fet la banda sonora de molts moments de la meva vida.
Bé, de cop i volta, quan nosaltres encara estàvem sopant, es va aixecar i va passar pel nostre costat i, mirant-me, va dir: adéu, bona nit!. Em vaig posar vermella i li vaig dir a l'Edu: va, fes-me una foto amb el mòbil!!. Llavors, em vaig aixecar i li vaig dir: Pep!! ens podem fer una foto? i ell va contestar: i tant!!. La veritat és que després de la foto no hi cabia d'alegria!!!
Després d'això, vam anar al concert. Va estar súper bé, ja que ens va deleitar amb les seves cançons i el seu bon humor característic.
Espero que ens poguem tornar a veure ben aviat. De moment, un petonàs!!

VIÑA ROCK 2008!!

2008-05-11T05:53:00.000-07:00

Ei!!!!

per fi una de mica de temps per a poder escriure!!!. La veritat és que la tranquilitat que em vaig pensar que tindria després de l'inspector no ha estat del tot certa. És cert que no he tingut pressió ni estrés per entregar res perquè això ja ho tenia fet però....., jo no sé que faig amb la meva vida que sempre vaig de cul: que si ara una reunió, ara un curset, ara he d'anar a comprar, ara he quedat amb aquell amic o amiga que fa mil anys que no veig, una altra reunió, feineta del cole.... puffff!! m'he cansat només de pensar-hi!!.

Bé, canviant de tema, en aquest fantàstic pont que vam tenir, els meus coleguilles i jo vam anar al festival de l'any: el Viñarock!!! La veritat és que jo m'esperava estar molt més animats i anar d'un lloc a l'altre com l'any passat. No sé que ens va passar però estavem com cansats, apalancats..., també s'ha de dir que feia una calor de collons (uns 28 graus) i això, vulguis o no, et deixa ko. No sé, potser és l'edat que ens fa assemblar-nos a un grup de l'incerso, ji,ji,ji. Bé, en resum jo m'ho vaig passar força bé i hi van haver moments molt divertits: el Xavi intentant fer pitis de liar, la Marta i jo buscant un lavabo una mica decent, el freak del 127 platejat, els ulls fent xiribites a les paradetes, els grups, la penya xunga i...., evidentment, les frases d'aquests quatre dies. Aquí les deixo, són súper divertides:

Algú que intentava col·locar una tenda " Como dijo Nacho Vidal: ésto aquí no cabe".
Un borratxo col·locat a les tantes de la nit: " Molotov? ah, sí! éstos són los de Mostoles, no? Mostolov, ji,ji"
Uns mallorquins que ens van dir a la Marta i a mi: "oh!! ja sé que podríem fer: anar al catre".
El mallorquí que em va dir: "nena!! m'acabo de enamorar de tu!! ara et menjaria la figa!!"
Un juantxi de la vida: "oye, me das un tragito? es que me he tomado una pastilla y no me pasa!!"
Un altre juantxi: "joder, se me ha metido vino en la oreja!!"
Frase d'una samarreta: "Ni lo intentes, no podrias mantenerme"
Frase d'una altra samarreta: "No robes, al gobierno no le gusta la competéncia!"
El Xavi i la Marta s'estan rentant les dents a les 5 del matí i passen uns juantxis i diuen: " mira a quien nos hemos encontrado: al dentista!!!, ji,ji"
"Cuanta energia tendrá el sol para poder ponerse todos los dias?"
"Cuanto dinero tiene la luna para poder salir todas las noches?"
!Me duelen músculos que no sabia ni que existian!

Bé, això ha estat un resum de tot el que es va dir, pensar... . Apa, fins a la próxima!!!

TRANQUILITAT...

2008-04-03T09:55:00.000-07:00

Desprès de molts dies escrivint , fent programacions una darrera l'altra, intentant que tot quedi bé i correcte, patint, nervis amunt i avall..., per fi arriba la tranquilitat. Avui ha vingut l'inspector per avaluar-me com a funcionària en pràctiques. Estic contenta perquè tot ha anat molt bé. Hi ha hagut algun moment que m'he bloquejat però després, més serena, ho he pogut arreglar. Ara, ja només puc dir: uffff, quin descans!!

MALTA......

2008-03-30T05:42:00.000-07:00

Aquestes vacances de Setmana Santa hem viatjat a Malta. En un principi, havia de ser un pal, un rotllo..., fins i tot, abans de marxar ja planejàvem com ens podriem escapar i anar al nostre aire. Doncs, per sorpresa de tots, ha estat una experiència magnífica. Hem conegut un munt de gent súper maca, hem après un munt de cançons i danses, de jocs, coses d'altres cultures... . A més a més, "we spoke english all day" bé, el nostre anglès era bastant indi però ens fèiem entendre força bé, ji,ji,ji.

Ara, un cop a casa, estic recordant aquests dies amb una certa tristesa perquè ja s'han acabat. Els tornaré a veure? Serà d'aquí a poc temps o haurà de passar molt de temps? Ens escriurem per mail o només seran els primers dies? ..... són preguntes que em volten pel cap i que de moment no tenen resposta. La veritat és que m'és difícil explicar tot el que he sentit i he viscut durant tots aquests dies. Les úniques paraules que em surten són: increible, fantàstic, inolvidable....., i l'únic desig: que es torni a repetir. See you soon!!!!

AMICS???

2008-03-29T12:03:00.000-07:00

El Tascó, el nostre gatet, ha conegut per primera vegada a un altre animal. A més a més, és d'una altra espècie. Sí, sí, sí..., és tot un repte!! De moment, el Dalton té moltes ganes de jugar amb ell i el Tascó s'amaga perquè té molta por. És molt divertit veure com juguen al gat i al gos. La veritat és que m'agradaria molt que es fessin amiguets!!

MIREU QUIN GOSSET MÉS MACO!!

2008-03-29T11:56:00.000-07:00

Aquest gosset és el nostre nou amic. És el gosset del Manxi. És una monada. És súper petit però...tranquils, que aviat es farà gran. El que més m'agrada són els seus morritos. El primer dia que va venir a casa ens ho vam passar molt bé perquè el tio es va dedicar a fer patinatge artístic pel parquet ji,ji,ji.

QUE DIVERTIT!!

2008-03-29T11:54:00.000-07:00

Hi havia una vegada, dues noietes que van viatjar al fons del mar. En aquell meravellós món, van fer molts amics les meduses, els eriçons, els cavallets, els peixos lluna i...., molts altres animalets. Només tenien un somni: tocar algun d'aquells animalets tant graciosos i... mira que estiraven i estiraven el braç però no se sap ben bé per quina estranya raó no en van poder tocar cap, tot i que els tenien ben a prop, ji,ji,ji. Això va per tu, Marteta. Un petonàs.

SÍ, SÍ, SÍ...AQUESTA NENETA SÓC JO!!

2008-03-29T11:51:00.000-07:00

Aquesta neneta amb mirada picarona...... sóc jo. En aquesta foto tenia tres anyets. Uf!!! quants anys han passat!! Ara ja en tinc 26 (que es diuen ràpid). Diuen que en aquesta vida hi ha èpoques de tot i... és veritat. Recordo quan era petita i m'enfadava perquè no era la primera de la fila o perquè la mare no m'havia fet l'esmorzar que jo volia. Després, uns anys més tard, vas a l'institut i allí, és com si descobrissis un món nou: nous amics, nous ideals, qualsevol cosa és més important que anar a classe, una espècie de rebeldia indomesticable, baralles amb els pares, ideals utòpics i, per damunt de tot, ho sabem tot sobre tot i a més, ens ho creiem i ho defensem feroçment. Sempre tenim la raó perquè som els millors, el que passa és que ningú ens comprèn. La època de la universitat és diferent.... . Continuem sent rebels però d'una forma més racional. Ja tenim més responsabilitats: anar a classe perquè ens hem de llaurar un futur (tot i que de vegades això se’ns oblida), ajudar a casa, estudiar... . I...., de cop i volta, et trobes que ja has acabat d'estudiar per sempre (cosa que semblava impossible) i que t'has de començar a guanyar les garrofes per poder independitzar-te dels pares i sobretot, per poder arribar a final de mes. Quan ets petit desitges rebre cartes, en canvi quan et fas gran desitges que la bústia estigui buida. Una cosa menys a pagar!!! et dius. Amb això, no vull dir que fer-se gran sigui dolent, simplement és diferent. Tens altres expectatives, moltes responsabilitats, fas coses que abans no podies fer, t’adones dels amics de veritat i els cuides al màxim, dónes valor a coses que abans no havies fet ni cas i..., sense adonar-te, comences a parlar com els teus pares. Serà la veu de l’experiència que ens comença a ressonar dins nostre?????? ki sap!!!

EL MEU SOMNI...ANAR A LA ÍNDIA

2008-03-29T11:49:00.000-07:00

Namasté!!! Diuen que els nens i les nenes de la India, il·luminen amb els seus somriures la foscor de les xaboles, diuen que la multitud de colors que hi ha a la India formen un mosaic majestuós, diuen també que les olors que omplen cada racó d'aquest país t'atrapen i que no et deixen escapar, diuen........... . Espero poder veure el meu somni complert ben aviat i també espero que les olors, els colors, les mirades, els somriures, els sentiments, les emocions..., siguin l'inici d'una història d'amor que duri per sempre!!

ETS UN SOLETE!!

2008-03-29T11:37:00.000-07:00

Un any ple de somnis, d'il·lusions, d'alegries, de sorpreses, de felicitat compartida, d'emocions i també, perquè no dir-ho, d'algun que altre enfadament però,... tot això ens fa crèixer i el més important és que ho fem junts. El meu desig: que duri per sempre. Gràcies per ser com ets i per compartir-ho amb mi.

EL CAMÍ DE LA FELICITAT...

2008-03-29T11:06:00.000-07:00

Avui començo aquest bloc. Avui començo aquest "camí cap a la felicitat".

La veritat és que ja feia temps que tenia moltes ganes de tenir un bloc amb una mica de cara i ulls i avui, ha estat el dia escollit.

Tinc moltes ganes de tenir un petit lloc on poder expressar els meus pensaments, els meus desitjos, les meves incomoditats, els meus sentiments..., en definitiva, un lloc on poder expressar tot el que em fa continuar avançant en el camí de la vida.