AIIII, QUE MACO ÉS EN PEP!!!

Ohhhh, quina il·lusió!!! Tot va succeir un dissabte, d'ara fa dues setmanes, quan vaig enredar a l'Edu per anar a un concert que en Pep feia al Pla de Santa Maria. A mi, sempre m'ha agradat molt. Ja des de petiteta seguia i m'emocionaven les cançons de Sau i d'en Pep i la seva Banda del bar. Abans de marxar de casa vaig pensar: "Ostres podries agafar la càmara perquè en un poble tant petit segur que te'l trobes!. T'imagines que me'l trobés sopant!!" però tot això, només eren pensaments i somnis meus. Al final, no vaig agafar la càmara perquè entre unes coses i les altres me'n vaig oblidar.
Quan vam arribar al Pla vam anar a sopar a un restaurant de tapes i, quan vaig entrar, vaig veure unes xolles que em semblava conèixer. Vaig agafar a l'Edu i li vaig dir: ohhhh!!! hi ha en Pep!!, no pot ser!!!. Com si fos una adolescent, em van agafar tremolors i pessigolletes a la panxa. No era la primera vegada que el veia, però.... no ho sé, suposo que és l'emoció de veure a aquella persona que amb la seva música ha fet la banda sonora de molts moments de la meva vida.
Bé, de cop i volta, quan nosaltres encara estàvem sopant, es va aixecar i va passar pel nostre costat i, mirant-me, va dir: adéu, bona nit!. Em vaig posar vermella i li vaig dir a l'Edu: va, fes-me una foto amb el mòbil!!. Llavors, em vaig aixecar i li vaig dir: Pep!! ens podem fer una foto? i ell va contestar: i tant!!. La veritat és que després de la foto no hi cabia d'alegria!!!
Després d'això, vam anar al concert. Va estar súper bé, ja que ens va deleitar amb les seves cançons i el seu bon humor característic.
Espero que ens poguem tornar a veure ben aviat. De moment, un petonàs!!