OHHHHH, JA S'HAN ACABAT LES BARRAQUES!!!

Ohhh, quina llàstima!!! Les Barraques ja s'han acabat. Ens hem passat un any patint per si es feien o no però al final, s'han fet i han estat súper bé. Ara, descansant per primera vegada després de quatre dies, penso i recordo tots els moments que he viscut amb una certa melancolia.

* El primer dia: fent lots i lots de begudes per a les entitats (3 pacs de llimonada, 4 d'aigua, 2 capses de cacique, 10 barrils...). Després de carregar capses i més capses, va tocar muntar la nostra barraca: barres, neveres, taules, la terrasseta, la màquina de l'orxata, la planxa, la màquina del kebab, viatges i més viatges a l'esplai per agafar l'equip de so, els llums... .
Després, a les 22h començaven les Barraques. El grup que va inaugurar les Barraques va ser "La Pegatina".
* El segon dia: Gimkama a les set de la tarda i a les vuit ja estavem netejant els coberts, les plàteres, la orxatera, posant el canvi a la caixa i preparant-nos per la segona nit. Em va agradar molt l'actuació del Pepet i la Marieta. No l'havia vist mai i, realment, he de dir que aquest home és un juanxi de la vida ji,j,ji.
* El tercer dia: A les 14.30h vam anar a fer una paelleta amb l'associació de veïns del barri Immaculada. La veritat és que va molt bé aixecar-te, tenir el dinar fet i tornar a dormir una estoneta. A les vuit tornàvem a estar a la barraca fent el mateix que el dia anterior: netejar, carregar neveres, preparar-ho tot... . He de dir que estava molt nerviosa perquè el diumenge era el meu dia, ja que tocava Barricada. M'encanta aquest grup!!!. Els he vist moltes vegades però cada cop que vaig a un concert d'aquesta gent em poso nerviosa i m'emociono. A més, hi havia un factor afegit, ja que vaig poder conèixer als components del grup. Després de més de dues hores de concert cantant, cridant, saltant..., va arribar el moment. El Drogas va obrir la porta del camerino amb un piti i una birra a cada mà. Ens vam acostar cap a ell. Sort que l'Edu i la Vane li anaven dient coses perquè a mi no em sortia cap paraula. Quan vaig reaccionar li vaig demanar dos petons i un autògraf. La veritat és que el Drogas, tot i que no ho sembla, és súper tímid. Ens vam fer una foto de grup per poder penjar a la web de la coordinadora de barraques i varies fotos jo i l'Edu sols. Al final, l'Edu li va demanar una pua de record i ens en va regalar tres. Ufff, encara se'm posa la pell de gallina!!! La veritat és que va ser molt emocionant. Porto dotze anys escoltant als Barri i encara m'agraden tant com el dia que els vaig descobrir. No sé el perquè. Potser és perquè com diu molta gent, han posat cames als coixos, orelles als sords i cares als lletjos. També podria ser perquè les seves lletres són molt clares, parlen de la realitat que et trobes cada dia, de la realitat que hi ha als carrers de sota casa teva, de les injustícies del món en que vivim, de les estupideses que fan els polítics... . Moltes vegades penso que vivim en una societat de borregos, on la majoria de la gent va seguint les modes, sense tenir les idees clares. És igual si una cosa no ens agrada, és la moda i s'ha de seguir. Penso que els Barri tenen molt de mèrit perquè les seves lletres i les seves cançons ja fa 25 anys que van pel món i a més, no han perdut mai la seva pròpia personalitat. Aupa els Barri!!!
* Últim dia de Barraques i revetlla de Sant Joan: Després de tres dies de festa imparable i d'haver anat a treballar al matí havent dormit només una hora i mitja.... el meu cos ja no podia més. Estava súper cansada i encara quedava tota una nit per davant. Al final, vaig decidir fer uns quantes cervesetes per poder aguantar ji,ji,ji. M'ho vaig passar molt bé perquè em vaig trobar molts amics, vaig estar xerrant amb molta gent, vaig ballar amb l'orquestrilla i amb la música de la barraca fins a les set del matí... . Ara, això sí, a les set del matí a desmuntar la barraca i a tornar la beguda que no s'ha venut. A les deu del matí em posava a dormir!!!!

Bé en resum, m'ho he passat súper bé i ja tinc ganes de que arribin les de l'any vinent!!! Aquí us deixo un recull de fotos!! BONA FESTA MAJOR DE REUS!!!!!

LOS NIÑOS DEL HAMBRE

Aquí us deixo un vídeo d'un grup que es diu Canteca de Macao que m'agrada molt. Espero que serveixi per reflexionar sobre el món en el que vivim. A vegades, ens oblidem del que passa al nostre voltant o a milers de quilòmetres perquè només pensem en mirar-nos el nostre propi melic!!!

BARRAQUES A REUS!!

Fa uns dies que estic trista, decebuda, preocupada, desmotivada..., enlloc d'estar contenta i feliç perquè ja arriben les Barraques de la meva ciutat i, amb això, la Festa Major de Sant Pere.
Des de principis d'octubre, unes 23 persones (una de cada entitat que participem a Barraques), estem fent una reunió per setmana per tal d'intentar preparar unes Barraques com cal. Vam començar a preparar les Barraques pensant que les faríem al Mas Iglesies de Reus tal i com ho havíem fet altres anys i tal i com l'Ajuntament ens havia dit que les faríem.
A finals del mes de desembre, més o menys, els de l'Ajuntament es van despenjar dient que al Mas Iglesies no hi podíem anar perquè havien de fer un institut i que per tant, hi hauria els barracons ficats. On anem doncs?, ara ens ho diuen? perquè no crec que això de ficar instituts es decideixi d'un dia per un altre, no?. Bé, ells ens van proposar d'anar al Roquís. En aquell moment, el Roquís era un terreny sense cap tipus d'enllumenat, ni canalitzacions d'aigua, ple de brutícia (com per exemple xeringues) i ple de cartells de perill de mort. Però..., qui es pensen que som? que potser es pensen que som delinqüents o terroristes?, és lògic que un Ajuntament ens ofereixi aquest espai per a poder portar a terme una activitat que forma part de la seva pròpia Festa Major?. Bé, després de moltes reunions i molt patiment vam aconseguir firmar un acord amb l'Ajuntament on ens prometien que el Roquís seria un espai adequat per fer les Barraques (amb punts d'aigua i de llum, amb murs de seguretat, amb gespa, amb pàrquing...). Aquest acord el vam firmar a finals de febrer (això volia dir que nosaltres només teníem 3 mesos i mig per fer tota la feina i que ells, amb aquest temps, havien de fer totes les obres, ja que es van comprometre a que el dia 5 de juny les obres estarien enllestides). Per cert, en aquest conveni també ens van fer firmar que el diumenge dia 22 de juny, la festa s'havia d'acabar a les 3 de la nit (quan cada any s'ha acabat a les 5 com els altres dies menys el dia de la revetlla de Sant Joan que s'acaba a les 7). D'acord, ho acceptem!! Al cap d'una setmana de firmar el conveni ens van dir que no hi hauria gespa per falta de temps però que l'any vinent segur que n'hi havia. D'acord, també ho acceptem perquè entenem que no hi ha suficient temps per a que la gespa pugui créixer!!. Avui dia 10 de juny, el Roquís encara no està acabat!!. Només falta una setmana i mitja per començar les Barraques i encara no tenim un espai amb cara i ulls!! Què hem de fer???!!!
Jo m'estimo molt la meva ciutat i la meva Festa Major i per això no m'importa passar-me 8 mesos currant, fent reunions, enganxant cartells... . El que no m'agrada però, és que em prenguin el pèl, que em tractin de ruc i que se'n enfotin a la cara. No m'agrada que m'ho facin a mi ni a les altres 22 persones que ens ho hem estat currant de forma desinteressada. A més a més, les Barraques és un lloc on darrere de cada entitat hi han moltes persones que es passen quatre dies currant, de forma voluntària, per a que moltíssima gent pugui gaudir de la Festa Major. Per què ho fem? doncs perquè ens estimem Reus i la nostra Festa Major. Crec que això s'hauria de tenir en compte i que enlloc de posar-nos pedres i entrebancs, ens haurien d'ajudar i de facilitar les coses. Potser és que sóc innocent però no entenc com pot ser que els polítics només mirin per ells, només tinguin en compte els seus interessos i no tinguin la decència de pensar, ni per un moment, amb les ganes, les il·lusions, l'alegria i els sentiments de les persones.
Bé, espero que finalment les Barraques es puguin fer i surtin bé i, d'aquesta manera, fer caure la cara de vergonya i fer callar a algunes persones d'aquestes que van dient que vetllen i que treballen pel poble perquè "s'estimen Reus"!!!

UNA BONA EXPERIÈNCIA!!

Ahir, seguint els passos de la Rosa, però amb els meus petits dimoniets de primer, vaig explicar aquest conte "Rei i Rei". Quan els hi vaig ensenyar la portada els hi vaig preguntar: de què creieu que parlarà aquest conte? i una nena va contestar: jo crec que d'un rei i un rei que són molt amics!!. La veritat és que no em va sorprendre gaire que em contestés la pregunta aquesta nena perquè fa uns mesos va anar a una boda gai i per tant, ja té una mica de coneixement sobre el tema.

Llavors, vaig començar a explicar el conte. El vaig explicar força a poc a poc per a que poguessin entendre el que anava passant a cada moment. També anava ensenyant els dibuixos i els hi anava preguntant el que veien a les imatges, ja que penso que es pot extreure un gran suc d'aquestes il·lustracions. D'aquesta manera, vam poder arribar a la conclusió que aquesta història passava en la actualitat i no era un conte de fa molts i molts anys perquè hi havien cotxes, avions i coets.

A mesura que anava explicant el conte, anava mirant les seves caretes i, realment, era per haver tingut una càmara i gravar-ho. Tenien unes orelles d'elefant i uns ulls de mussol. Crec que és una de les poques vegades en que els he vist tant atents aquest curs, ji,ji.

Va ser molt graciós quan va sortir la última princesa i tots van dir: que guapa!!, segur que s'enamora d'aquesta princesa!!, sembla molt simpàtica!!. I llavors va arribar L'AMOR A PRIMERA VISTA!!. Rapidament, van entendre que el príncep no s'havia enamorat de la princesa sinó que s'havia enamorat del germà d'aquesta. Les seves cares estaven estupefactes, amb la boca oberta i sense dir ni una paraula.

Vam continuar el conte i finalment va arribar el: "I conte contat, ja s'ha acabat" i un debat que, realment, va valer molt la pena. Jo els hi vaig dir: Què us ha semblat el conte? i ells van contestar molt entusiasmats: és molt xulo!!!. A partir d'aquest moment van dir moltes coses i es van plantejar alguns dubtes com:

• Està bé que es casin dos nois perquè si s'estimen....
• És una mica estrany que es casin dos nois però si s'estimen doncs que l'amor els ajunti
• És estrany que dos homes es donguin un petó a la boca perquè jo no ho he vist mai. Ah!! jo sí que ho he vist perquè vaig anar a una boda!!. Jo també ho he vist a les pelis!!.
• Per què hi havia tantes noies al casament i tants pocs nois si era una boda de nois?
• M'ha agradat molt quan s'han enamorat a primera vista.
• M'ha agradat quan es casaven perquè si dos nois s'estimen s'han de casar.
• És xulo quan es fan un petó a la boca perquè surt un cor i això vol dir que s'estimen molt.
• Ha estat molt divertit que la reina portés tantes princeses i al final el príncep s'enamorés d'un altre príncep.
• Jo els hi vaig preguntar: Us ha agradat que fossin dos nois o haguéssiu preferit que fossin un noi i una noia? i ells van contestar: Ens ha agradat molt que fossin dos nois perquè s'estimaven molt i si s'estimen és igual com siguin.
• Què en penseu d'aquesta història? Que és una història real, de veritat i que passa a la gent normal com nosaltres.
• Vosaltres coneixeu dos prínceps o dues princeses que s'hagin casat a la vida real? No. Creieu que es podrien casar dos prínceps o dues princeses? No. Però si dos prínceps i dues princeses s'estimessin com ho podrien fer per casar-se? Doncs podrien anar a un altre país i casar-se i llavors tornar i així, ningú els hi podria dir res.

Realment, va ser un debat que va valer molt la pena fer-lo. He de reconèixer que alguns comentaris em van arribar a emocionar perquè els deien amb molt de sentiment. Tot i ser petits, vaig poder comprovar que tenen les idees molt clares i que amb la seva màgia i la seva inocència el món aniria molt millor.

Com diu la Rosa: QUE BONIC ÉS SER I FER DE TUTORA!!!

QUALSEVOL NIT....

Aquí us deixo el vídeo d'una cançó que m'agrada molt i que cada vegada que l'escolto em fa viatjar a la meva infantesa. Espero que us faci somiar en la màgia dels contes. Una abraçada.