EL MÓN DELS CLICS!!

Heu entrat mai al món dels clics? És clar!! em direu. Quan érem petits i petites ens en fèiem un fart de jugar. Teníem un circ i fèiem que els malabaristes fessin coses súper difícils i que els lleons saltessin per les anelles, amb el vaixell pirata lluitàvem en contra dels dolents, fèiem veure que érem pares i mares i portàvem a passejar als nens amb el cotxet, teníem moltíssims animals: micos, gossos, gats, ànecs, óssos..., teníem una casa on no hi faltava ni el mínim detall...

Per què us ho explico tot això? doncs perquè avui hem anat a Montblanc. Hem anat a veure com un munt d'éssers diminuts han envait aquest bonic poble medieval.

La veritat és que ha estat preciós i màgic. Hi havia deu taules plenes de clics. Cada taula tenia una temàtica diferent: els romans, el Pol Nord, el circ, Montblanc medieval, les cases colonials, Egipte i la Índia, el Planeta de les llenties... . Semblava que aquells petits ninotets fossin vius. No hi faltava cap detall. Realment, durant quasi bé dues hores, hem estat en un món ple de màgia.



Aquí us deixo un àlbum de fotos. Espero que disfruteu tant com jo ho he fet!!!!


BubbleShare: Share photos - Craft Supplies

PER FI!!

Uffff!!! Feia tant de temps que no escrivia al blog que ja quasi bé no m'en recordo de fer-ho, ji,ji,ji. Tenia moltes ganes de penjar un post però és que no tinc un moment de tranquilitat. Des de que ha començat l'escola vaig molt atrafagada perquè durant la setmana faig cursets i al cap de setmana em toca fer tota la feina de l'escola. A veure si a partir d'ara em centro i m'organitzo una mica més perquè sinó això serà molt estressant ji,ji,ji.

A veure, per on començo, perquè no em vull deixar res de totes les coses que he fet durant tot aquest temps que he estat absenta del blog.

Amb els amics de barraques vam fer un sopar pre-diada vestits de catalanets i catalanetes. Va ser molt divertit. Feiem molta patxoca amb les faldilles, els cistells, les barretines, les espardenyes... . La veritat és que uns ens ho vam currar més que els altres però ens ho vam passar igual de bé. L'endemà vam anar a la manifestació de l'11 de setembre. Em va fer molta il·lusió anar-hi perquè també va venir l'Ermengol (el meu nebot) i vaig poder comprovar que està fet tot un revolucionari (no sé pas a qui ha sortit, ji,ji). Un dia que ens deixen expressar lliurement pels carrers de les ciutats s'ha d'aprofitar!!!!

El següent cap de setmana vam anar a fer la primera trobada de monitors d'aquest any. El lloc escollit va ser Prades. Els que van organitzar la trobada s'ho van currar moltíssim. Vam disfrutar com a camells i per fi vam poder coneixer la cara del nen del logo del nostre esplai. Aquesta trobada va ser molt emotiva per mi perquè jo em vaig despedir com a monitora i perquè els joves que he portat durant sis anys van començar a fer de monitors. És molt maco veure com gràcies a l'esforç de tots els monitors que han tingut al llarg de la seva vida, ara s'estimen a l'esplai i volen continuar educant en el lleure als nens i a les nenes.

Després d'aquests moments tendres..., us vull explicar que aquest divendres passat vam fer el sopar de benvinguda a l'escola. Vam anar a sopar al Racó de l'hort a la Selva. Després d'uns riures, vinet i un tip de menjar, vam decidir anar de concert a Vilallonga. Al concert només hi vam anar els fiesteros i els bons del cole, ji,ji,ji. Ens ho vam passar la mar de bé: ballant, rient, brindant, el Jose amb les seves anades de la pilota i els seus metres i centímetres, el Josep amb la seva història dels moros i els cristians, la Dolors que és la Sirenita de l'escola, la Núria que es moria de fred i tothom li fotia la beguda pel damunt, la Rosa amb la seva marxa característica, la Mireia fent plans per fer una paella, anar a l'Aquatònic de les Termes.... . Avui no podré penjar cap foto però la Rosa me'n passarà unes que no tenen desperdici, ji,ji. En definitiva, que espero que no sigui la última trobada que fem perquè vaig disfrutar i riure molt. Gràcies a tots i a totes per aquests bons moments. aquí us deixo algunes fotos de les celebracions anteriors.

Un sac ple de petons de mil colors!!!!!!!!

MEME DE LA FELICITAT

Fa bastants dies que la Rosa em va enviar un meme de la felicitat. Va ser una bonica sorpresa que a més, em va fer mollta il·lusió.

Al principi, no sabia de què anava això del meme però aviat ho vaig descobrir.

La Rosa ens va dedicar el meme a la Marta (la meva companya de segon que ara farà primer) i a mi perquè: "amb la seva complicitat han fet que el cicle inicial de l'escola esdevingui un lloc potent de treball en els valors humans".

La veritat és que et dóna molta satisfacció i ànims que algú, a qui tens estimació, reconegui la feina que fas cada dia. Per aquest motiu he decidit continuar la cadena del meme.

Acceptar i continuar la cadena del meme també vol dir acceptar les següents normes:
1- Escriure sis coses sense importància que ens facin feliços.

2- Enllaçar amb la persona que ens ha triat.

3- Escriure les cinc normes aquestes al bloc.

4- Escollir sis persones que es creguin mereixedores de seguir amb el repte i exposar quins són els motius que l'han dut a guanyar-lo.

5- Avisar a aquestes persones i deixar-los un comentari al seu bloc.

Després d'això, vaig a escriure les sis coses sense importància que em fan feliç:

* Poder estar amb la meva família i veure com creix el meu nebot

* Compartir la meva vida amb la meva parella
* Tenir amics, quedar amb ells i veure'ls feliços

* La innocència, la imaginació i la màgia dels infants

* El silenci i la tranquilitat de la muntanya

* Una bonica cançó en el moment oportú

Ara, toca dir les sis persones del meu entorn que crec que es mereixen un meme de la felicitat:

En primer lloc a L'Edu, perquè amb la seva manera de ser em fa avançar cada dia pel camí de la vida.

En segon lloc a la meva família (ja sé que és fer una mica de trampa perquè no és una persona sinó varies però és que són molt importants per mi), per la manera en que m'han educat, m'han ajudat a fer-me gran i m'han estimat.

En tercer lloc al Xavi, perquè és un gran amic i la persona més treballadora que conec. A més, treballant amb ell aquest estiu al camp de treball, he après moltíssimes coses.

En quart lloc al Manxi, perquè des de que el conec la nostra amistat ha anat creixent cada dia més. Perquè m'agrada la seva manera de treballar amb els nens i per tots aquests anys de monitors junts.

En cinquè lloc al Marc, per la seva amistat i també perquè admiro la seva empenta i força de voluntat que li han fet aconseguir pujar al Kilimanjaro.

En sisè lloc (no sé si es val repetir però crec que s'ho mereixen) a la Rosa i a la Marta, perquè espero que disfrutem molt en aquest nou projecte. Crec que val molt la pena treballar pels valors i la tolerància i em fa molta il·lusió fer-ho amb vosaltres.

Fins aquí el meu meme de la felicitat.

Us envio milers de petons plens de màgia i d'amor.

RESUM DE L'ÚLTIM MES D'ESTIU!!

La última cosa que sabieu de mi era que marxava de vacances. Doncs..., ja he tornat!!! M'ho he passat súper bé. Vam anar a la Vallfosca, a Sort, a Esterri d'Àneu, a la Vall de cardós, a Benasc i.... a molts altres poblets. L'Edu i jo ens hem deixat envair per la magnitud, la bellesa, el misteri, la tranquilitat, la música, el silenci.... de les muntanyes. Ha estat inceible!!!

També hem anat a veure escoles i poblets per anar a viure i demanar-me la definitva però..., malauradament, tot està molt car!!!

Quan vam tornar, vam passar tota una tarda a Prades, gaudint de la companyia de la Rosa, la Marta i l'Abel. Va ser una tarda molt interessant!!!

I ara..., avui que és diumenge..... últim dia de vacances....... Ei!!! però no us penseu que estic trista, eh!!! Tinc moltes ganes de començar aquest nou curs. Tinc ganes de tornar a veure a la gent, de fer petar la xerrada amb la Rosa i amb la veina del costat (això va per tu Marteta!!!) ji,ji , de veure a la Rosa concentrada amb els seus ordenadors, ji,ji, de tornar a veure als meus nens i nenes i fer-nos una abraçada enorme, d'arreglar la classe, de començar nous projectes.... . La única cosa que em fa molt de pal és haver-me de llevar aviat, però.... la vida és així!!! Espero que aquest any es compleixin tots els meus somnis i objectius que, igual com la Marta, m'he proposat de cara al nou curs!!! Mentrestant.... una abraçada per tots i totes.

DE NOU PER AQUÍ......

Holaaaaaa!!!! Sí,sí, sóc jo!!! Torno a estar per aquí per....tres o quatre dies.

La veritat és que aquest estiu no he parat. Quan vaig acabar l'escola vaig començar a fer de monitora en un camp de treball amb joves de tota Catalunya. L'experiència va ser molt xula. M'ho vaig passar d'allò més bé perquè els joves eren molt macos i el camp era d'expressió alternativa per tant, vam fer teatre, dansa tradicional, percussió, fotografia, vam participar al Perejil's Festival de Reus... . A més, em va agradar molt compartir aquesta experiència amb el Xavi i la Marta (els altres dos monitors).Un cop acabat el camp, corre, corre a preparar campaments. Al cap de cinc dies marxàvem amb els nostres joves (que l'any vinent ja seran monis) a Horta de Sant Joan. Això sí que va ser una experiència súper xula. És molt bonic i gratificant veure com els nens que has portat durant sis anys, ja s'han fet grans. De fet, més que uns campaments van semblar unes vacancetes familiars, ja que només portàvem sis joves (són els bons que han quedat després de tants anys). Vam riure, vam xalar, vam fer excursions, ens van explicar coses que van fer quan eren més petits sense que nosaltres ens adonéssim (quins bandarres que estan fets, ji,ji,ji), vam fer diferents tallers, vam saltar als tolls (que consti que jo també vaig saltar, eh!!), vam jugar i... moltes coses més. El que més em va agradar va ser la confiança i el bon rotllo que hi va haver. La veritat, és que encara que aquest sigui el meu últim any de monitora (és molt difícil prendre aquesta decisió i em fa molta pena) sempre estaré al vostre costat pel que vulgueu i sempre, sempre us portaré al meu cor. Gràcies per tot el que meu ensenyat tots aquests anys!!!Ai!!!! Bé, després d'aquests moments de tendresa us he d'explicar una cosa. A la família som un més!!!!! Ei, mal pensats no us penseu el que no és. Mentre estàvem de campaments (a les olles de Bot) va aparèixer un noi amb una gossa i set cadells. Feia dies que l'Edu i jo pensàvem en la idea de tenir un gos però el pis, el gat..., ens feien recular. Bé, la visita d'aquell noi va ser com un miratge perquè el tio va arribar es va banyar al riu i va tornar a marxar. L'edu i jo ens vam mirar i vam dir: els dóna??. Abans de que marxés li vam preguntar i la resposta va ser afirmativa. També li vam preguntar qui era la mare (una pastora belga)i qui era el pare (un borde dels Pirineus d'Esterri d'Àneu). El noi ens va dir que ens ho penséssim i que li diguéssim algo (vivia en una caravana al començament del camí). Jo crec molt en les casualitats i no ho sé...., primer l'aparició, després que els donava i després el pare era d'Esterri (el meu poble preferit dels Pirineus). L'Edu i jo vam estar parlant, veient els pros i els contres i al final...., ens en vam quedar un. És diu ÒNIX, té quatre mesos, és porta súper bé i és una preciositat.Bé, ja us he fet un resum del que he fet fins ara. Aquí us deixo unes fotos dels joves del camp de treball (els de la samarreta verda i negre), dels meus joves de l'esplai i de l'Ònix. Ah, per cert!!! dijous l'Edu i jo marxem deu dies de vacances. Anem als Pirineus amb l'Ònix. La veritat, és que tant ell com jo necessitem la tranquilitat, la bellesa, la puresa i la màgia de les muntanyes i de la naturalesa. A la tornada ja us explicaré com ha anat.

Mentrestant, us envio milers de petons i abraçades!!!

OHHHHH, JA S'HAN ACABAT LES BARRAQUES!!!

Ohhh, quina llàstima!!! Les Barraques ja s'han acabat. Ens hem passat un any patint per si es feien o no però al final, s'han fet i han estat súper bé. Ara, descansant per primera vegada després de quatre dies, penso i recordo tots els moments que he viscut amb una certa melancolia.

* El primer dia: fent lots i lots de begudes per a les entitats (3 pacs de llimonada, 4 d'aigua, 2 capses de cacique, 10 barrils...). Després de carregar capses i més capses, va tocar muntar la nostra barraca: barres, neveres, taules, la terrasseta, la màquina de l'orxata, la planxa, la màquina del kebab, viatges i més viatges a l'esplai per agafar l'equip de so, els llums... .
Després, a les 22h començaven les Barraques. El grup que va inaugurar les Barraques va ser "La Pegatina".
* El segon dia: Gimkama a les set de la tarda i a les vuit ja estavem netejant els coberts, les plàteres, la orxatera, posant el canvi a la caixa i preparant-nos per la segona nit. Em va agradar molt l'actuació del Pepet i la Marieta. No l'havia vist mai i, realment, he de dir que aquest home és un juanxi de la vida ji,j,ji.
* El tercer dia: A les 14.30h vam anar a fer una paelleta amb l'associació de veïns del barri Immaculada. La veritat és que va molt bé aixecar-te, tenir el dinar fet i tornar a dormir una estoneta. A les vuit tornàvem a estar a la barraca fent el mateix que el dia anterior: netejar, carregar neveres, preparar-ho tot... . He de dir que estava molt nerviosa perquè el diumenge era el meu dia, ja que tocava Barricada. M'encanta aquest grup!!!. Els he vist moltes vegades però cada cop que vaig a un concert d'aquesta gent em poso nerviosa i m'emociono. A més, hi havia un factor afegit, ja que vaig poder conèixer als components del grup. Després de més de dues hores de concert cantant, cridant, saltant..., va arribar el moment. El Drogas va obrir la porta del camerino amb un piti i una birra a cada mà. Ens vam acostar cap a ell. Sort que l'Edu i la Vane li anaven dient coses perquè a mi no em sortia cap paraula. Quan vaig reaccionar li vaig demanar dos petons i un autògraf. La veritat és que el Drogas, tot i que no ho sembla, és súper tímid. Ens vam fer una foto de grup per poder penjar a la web de la coordinadora de barraques i varies fotos jo i l'Edu sols. Al final, l'Edu li va demanar una pua de record i ens en va regalar tres. Ufff, encara se'm posa la pell de gallina!!! La veritat és que va ser molt emocionant. Porto dotze anys escoltant als Barri i encara m'agraden tant com el dia que els vaig descobrir. No sé el perquè. Potser és perquè com diu molta gent, han posat cames als coixos, orelles als sords i cares als lletjos. També podria ser perquè les seves lletres són molt clares, parlen de la realitat que et trobes cada dia, de la realitat que hi ha als carrers de sota casa teva, de les injustícies del món en que vivim, de les estupideses que fan els polítics... . Moltes vegades penso que vivim en una societat de borregos, on la majoria de la gent va seguint les modes, sense tenir les idees clares. És igual si una cosa no ens agrada, és la moda i s'ha de seguir. Penso que els Barri tenen molt de mèrit perquè les seves lletres i les seves cançons ja fa 25 anys que van pel món i a més, no han perdut mai la seva pròpia personalitat. Aupa els Barri!!!
* Últim dia de Barraques i revetlla de Sant Joan: Després de tres dies de festa imparable i d'haver anat a treballar al matí havent dormit només una hora i mitja.... el meu cos ja no podia més. Estava súper cansada i encara quedava tota una nit per davant. Al final, vaig decidir fer uns quantes cervesetes per poder aguantar ji,ji,ji. M'ho vaig passar molt bé perquè em vaig trobar molts amics, vaig estar xerrant amb molta gent, vaig ballar amb l'orquestrilla i amb la música de la barraca fins a les set del matí... . Ara, això sí, a les set del matí a desmuntar la barraca i a tornar la beguda que no s'ha venut. A les deu del matí em posava a dormir!!!!

Bé en resum, m'ho he passat súper bé i ja tinc ganes de que arribin les de l'any vinent!!! Aquí us deixo un recull de fotos!! BONA FESTA MAJOR DE REUS!!!!!

LOS NIÑOS DEL HAMBRE

Aquí us deixo un vídeo d'un grup que es diu Canteca de Macao que m'agrada molt. Espero que serveixi per reflexionar sobre el món en el que vivim. A vegades, ens oblidem del que passa al nostre voltant o a milers de quilòmetres perquè només pensem en mirar-nos el nostre propi melic!!!