DE NOU PER AQUÍ......

Holaaaaaa!!!! Sí,sí, sóc jo!!! Torno a estar per aquí per....tres o quatre dies.

La veritat és que aquest estiu no he parat. Quan vaig acabar l'escola vaig començar a fer de monitora en un camp de treball amb joves de tota Catalunya. L'experiència va ser molt xula. M'ho vaig passar d'allò més bé perquè els joves eren molt macos i el camp era d'expressió alternativa per tant, vam fer teatre, dansa tradicional, percussió, fotografia, vam participar al Perejil's Festival de Reus... . A més, em va agradar molt compartir aquesta experiència amb el Xavi i la Marta (els altres dos monitors).Un cop acabat el camp, corre, corre a preparar campaments. Al cap de cinc dies marxàvem amb els nostres joves (que l'any vinent ja seran monis) a Horta de Sant Joan. Això sí que va ser una experiència súper xula. És molt bonic i gratificant veure com els nens que has portat durant sis anys, ja s'han fet grans. De fet, més que uns campaments van semblar unes vacancetes familiars, ja que només portàvem sis joves (són els bons que han quedat després de tants anys). Vam riure, vam xalar, vam fer excursions, ens van explicar coses que van fer quan eren més petits sense que nosaltres ens adonéssim (quins bandarres que estan fets, ji,ji,ji), vam fer diferents tallers, vam saltar als tolls (que consti que jo també vaig saltar, eh!!), vam jugar i... moltes coses més. El que més em va agradar va ser la confiança i el bon rotllo que hi va haver. La veritat, és que encara que aquest sigui el meu últim any de monitora (és molt difícil prendre aquesta decisió i em fa molta pena) sempre estaré al vostre costat pel que vulgueu i sempre, sempre us portaré al meu cor. Gràcies per tot el que meu ensenyat tots aquests anys!!!Ai!!!! Bé, després d'aquests moments de tendresa us he d'explicar una cosa. A la família som un més!!!!! Ei, mal pensats no us penseu el que no és. Mentre estàvem de campaments (a les olles de Bot) va aparèixer un noi amb una gossa i set cadells. Feia dies que l'Edu i jo pensàvem en la idea de tenir un gos però el pis, el gat..., ens feien recular. Bé, la visita d'aquell noi va ser com un miratge perquè el tio va arribar es va banyar al riu i va tornar a marxar. L'edu i jo ens vam mirar i vam dir: els dóna??. Abans de que marxés li vam preguntar i la resposta va ser afirmativa. També li vam preguntar qui era la mare (una pastora belga)i qui era el pare (un borde dels Pirineus d'Esterri d'Àneu). El noi ens va dir que ens ho penséssim i que li diguéssim algo (vivia en una caravana al començament del camí). Jo crec molt en les casualitats i no ho sé...., primer l'aparició, després que els donava i després el pare era d'Esterri (el meu poble preferit dels Pirineus). L'Edu i jo vam estar parlant, veient els pros i els contres i al final...., ens en vam quedar un. És diu ÒNIX, té quatre mesos, és porta súper bé i és una preciositat.Bé, ja us he fet un resum del que he fet fins ara. Aquí us deixo unes fotos dels joves del camp de treball (els de la samarreta verda i negre), dels meus joves de l'esplai i de l'Ònix. Ah, per cert!!! dijous l'Edu i jo marxem deu dies de vacances. Anem als Pirineus amb l'Ònix. La veritat, és que tant ell com jo necessitem la tranquilitat, la bellesa, la puresa i la màgia de les muntanyes i de la naturalesa. A la tornada ja us explicaré com ha anat.

Mentrestant, us envio milers de petons i abraçades!!!