martes, 10 de junio de 2008

BARRAQUES A REUS!!



Fa uns dies que estic trista, decebuda, preocupada, desmotivada..., enlloc d'estar contenta i feliç perquè ja arriben les Barraques de la meva ciutat i, amb això, la Festa Major de Sant Pere.
Des de principis d'octubre, unes 23 persones (una de cada entitat que participem a Barraques), estem fent una reunió per setmana per tal d'intentar preparar unes Barraques com cal. Vam començar a preparar les Barraques pensant que les faríem al Mas Iglesies de Reus tal i com ho havíem fet altres anys i tal i com l'Ajuntament ens havia dit que les faríem.
A finals del mes de desembre, més o menys, els de l'Ajuntament es van despenjar dient que al Mas Iglesies no hi podíem anar perquè havien de fer un institut i que per tant, hi hauria els barracons ficats. On anem doncs?, ara ens ho diuen? perquè no crec que això de ficar instituts es decideixi d'un dia per un altre, no?. Bé, ells ens van proposar d'anar al Roquís. En aquell moment, el Roquís era un terreny sense cap tipus d'enllumenat, ni canalitzacions d'aigua, ple de brutícia (com per exemple xeringues) i ple de cartells de perill de mort. Però..., qui es pensen que som? que potser es pensen que som delinqüents o terroristes?, és lògic que un Ajuntament ens ofereixi aquest espai per a poder portar a terme una activitat que forma part de la seva pròpia Festa Major?. Bé, després de moltes reunions i molt patiment vam aconseguir firmar un acord amb l'Ajuntament on ens prometien que el Roquís seria un espai adequat per fer les Barraques (amb punts d'aigua i de llum, amb murs de seguretat, amb gespa, amb pàrquing...). Aquest acord el vam firmar a finals de febrer (això volia dir que nosaltres només teníem 3 mesos i mig per fer tota la feina i que ells, amb aquest temps, havien de fer totes les obres, ja que es van comprometre a que el dia 5 de juny les obres estarien enllestides). Per cert, en aquest conveni també ens van fer firmar que el diumenge dia 22 de juny, la festa s'havia d'acabar a les 3 de la nit (quan cada any s'ha acabat a les 5 com els altres dies menys el dia de la revetlla de Sant Joan que s'acaba a les 7). D'acord, ho acceptem!! Al cap d'una setmana de firmar el conveni ens van dir que no hi hauria gespa per falta de temps però que l'any vinent segur que n'hi havia. D'acord, també ho acceptem perquè entenem que no hi ha suficient temps per a que la gespa pugui créixer!!. Avui dia 10 de juny, el Roquís encara no està acabat!!. Només falta una setmana i mitja per començar les Barraques i encara no tenim un espai amb cara i ulls!! Què hem de fer???!!!
Jo m'estimo molt la meva ciutat i la meva Festa Major i per això no m'importa passar-me 8 mesos currant, fent reunions, enganxant cartells... . El que no m'agrada però, és que em prenguin el pèl, que em tractin de ruc i que se'n enfotin a la cara. No m'agrada que m'ho facin a mi ni a les altres 22 persones que ens ho hem estat currant de forma desinteressada. A més a més, les Barraques és un lloc on darrere de cada entitat hi han moltes persones que es passen quatre dies currant, de forma voluntària, per a que moltíssima gent pugui gaudir de la Festa Major. Per què ho fem? doncs perquè ens estimem Reus i la nostra Festa Major. Crec que això s'hauria de tenir en compte i que enlloc de posar-nos pedres i entrebancs, ens haurien d'ajudar i de facilitar les coses. Potser és que sóc innocent però no entenc com pot ser que els polítics només mirin per ells, només tinguin en compte els seus interessos i no tinguin la decència de pensar, ni per un moment, amb les ganes, les il·lusions, l'alegria i els sentiments de les persones.
Bé, espero que finalment les Barraques es puguin fer i surtin bé i, d'aquesta manera, fer caure la cara de vergonya i fer callar a algunes persones d'aquestes que van dient que vetllen i que treballen pel poble perquè "s'estimen Reus"!!!

sábado, 7 de junio de 2008

UNA BONA EXPERIÈNCIA!!


Ahir, seguint els passos de la Rosa, però amb els meus petits dimoniets de primer, vaig explicar aquest conte "Rei i Rei". Quan els hi vaig ensenyar la portada els hi vaig preguntar: de què creieu que parlarà aquest conte? i una nena va contestar: jo crec que d'un rei i un rei que són molt amics!!. La veritat és que no em va sorprendre gaire que em contestés la pregunta aquesta nena perquè fa uns mesos va anar a una boda gai i per tant, ja té una mica de coneixement sobre el tema.

Llavors, vaig començar a explicar el conte. El vaig explicar força a poc a poc per a que poguessin entendre el que anava passant a cada moment. També anava ensenyant els dibuixos i els hi anava preguntant el que veien a les imatges, ja que penso que es pot extreure un gran suc d'aquestes il·lustracions. D'aquesta manera, vam poder arribar a la conclusió que aquesta història passava en la actualitat i no era un conte de fa molts i molts anys perquè hi havien cotxes, avions i coets.

A mesura que anava explicant el conte, anava mirant les seves caretes i, realment, era per haver tingut una càmara i gravar-ho. Tenien unes orelles d'elefant i uns ulls de mussol. Crec que és una de les poques vegades en que els he vist tant atents aquest curs, ji,ji.

Va ser molt graciós quan va sortir la última princesa i tots van dir: que guapa!!, segur que s'enamora d'aquesta princesa!!, sembla molt simpàtica!!. I llavors va arribar L'AMOR A PRIMERA VISTA!!. Rapidament, van entendre que el príncep no s'havia enamorat de la princesa sinó que s'havia enamorat del germà d'aquesta. Les seves cares estaven estupefactes, amb la boca oberta i sense dir ni una paraula.

Vam continuar el conte i finalment va arribar el: "I conte contat, ja s'ha acabat" i un debat que, realment, va valer molt la pena. Jo els hi vaig dir: Què us ha semblat el conte? i ells van contestar molt entusiasmats: és molt xulo!!!. A partir d'aquest moment van dir moltes coses i es van plantejar alguns dubtes com:

  • Està bé que es casin dos nois perquè si s'estimen....
  • És una mica estrany que es casin dos nois però si s'estimen doncs que l'amor els ajunti
  • És estrany que dos homes es donguin un petó a la boca perquè jo no ho he vist mai. Ah!! jo sí que ho he vist perquè vaig anar a una boda!!. Jo també ho he vist a les pelis!!.
  • Per què hi havia tantes noies al casament i tants pocs nois si era una boda de nois?
  • M'ha agradat molt quan s'han enamorat a primera vista.
  • M'ha agradat quan es casaven perquè si dos nois s'estimen s'han de casar.
  • És xulo quan es fan un petó a la boca perquè surt un cor i això vol dir que s'estimen molt.
  • Ha estat molt divertit que la reina portés tantes princeses i al final el príncep s'enamorés d'un altre príncep.
  • Jo els hi vaig preguntar: Us ha agradat que fossin dos nois o haguéssiu preferit que fossin un noi i una noia? i ells van contestar: Ens ha agradat molt que fossin dos nois perquè s'estimaven molt i si s'estimen és igual com siguin.
  • Què en penseu d'aquesta història? Que és una història real, de veritat i que passa a la gent normal com nosaltres.
  • Vosaltres coneixeu dos prínceps o dues princeses que s'hagin casat a la vida real? No. Creieu que es podrien casar dos prínceps o dues princeses? No. Però si dos prínceps i dues princeses s'estimessin com ho podrien fer per casar-se? Doncs podrien anar a un altre país i casar-se i llavors tornar i així, ningú els hi podria dir res.

Realment, va ser un debat que va valer molt la pena fer-lo. He de reconèixer que alguns comentaris em van arribar a emocionar perquè els deien amb molt de sentiment. Tot i ser petits, vaig poder comprovar que tenen les idees molt clares i que amb la seva màgia i la seva inocència el món aniria molt millor.

Com diu la Rosa: QUE BONIC ÉS SER I FER DE TUTORA!!!

martes, 3 de junio de 2008

QUALSEVOL NIT....

Aquí us deixo el vídeo d'una cançó que m'agrada molt i que cada vegada que l'escolto em fa viatjar a la meva infantesa. Espero que us faci somiar en la màgia dels contes. Una abraçada.

miércoles, 28 de mayo de 2008

PERCENTATGES

Aquí us deixo una de les cançons que més m'agraden de Sau. Ai, ai, com passen els anys!!!!

martes, 27 de mayo de 2008

AIIII, QUE MACO ÉS EN PEP!!!



Ohhhh, quina il·lusió!!! Tot va succeir un dissabte, d'ara fa dues setmanes, quan vaig enredar a l'Edu per anar a un concert que en Pep feia al Pla de Santa Maria. A mi, sempre m'ha agradat molt. Ja des de petiteta seguia i m'emocionaven les cançons de Sau i d'en Pep i la seva Banda del bar. Abans de marxar de casa vaig pensar: "Ostres podries agafar la càmara perquè en un poble tant petit segur que te'l trobes!. T'imagines que me'l trobés sopant!!" però tot això, només eren pensaments i somnis meus. Al final, no vaig agafar la càmara perquè entre unes coses i les altres me'n vaig oblidar.
Quan vam arribar al Pla vam anar a sopar a un restaurant de tapes i, quan vaig entrar, vaig veure unes xolles que em semblava conèixer. Vaig agafar a l'Edu i li vaig dir: ohhhh!!! hi ha en Pep!!, no pot ser!!!. Com si fos una adolescent, em van agafar tremolors i pessigolletes a la panxa. No era la primera vegada que el veia, però.... no ho sé, suposo que és l'emoció de veure a aquella persona que amb la seva música ha fet la banda sonora de molts moments de la meva vida.
Bé, de cop i volta, quan nosaltres encara estàvem sopant, es va aixecar i va passar pel nostre costat i, mirant-me, va dir: adéu, bona nit!. Em vaig posar vermella i li vaig dir a l'Edu: va, fes-me una foto amb el mòbil!!. Llavors, em vaig aixecar i li vaig dir: Pep!! ens podem fer una foto? i ell va contestar: i tant!!. La veritat és que després de la foto no hi cabia d'alegria!!!
Després d'això, vam anar al concert. Va estar súper bé, ja que ens va deleitar amb les seves cançons i el seu bon humor característic.
Espero que ens poguem tornar a veure ben aviat. De moment, un petonàs!!

domingo, 11 de mayo de 2008

VIÑA ROCK 2008!!



Ei!!!!
per fi una de mica de temps per a poder escriure!!!. La veritat és que la tranquilitat que em vaig pensar que tindria després de l'inspector no ha estat del tot certa. És cert que no he tingut pressió ni estrés per entregar res perquè això ja ho tenia fet però....., jo no sé que faig amb la meva vida que sempre vaig de cul: que si ara una reunió, ara un curset, ara he d'anar a comprar, ara he quedat amb aquell amic o amiga que fa mil anys que no veig, una altra reunió, feineta del cole.... puffff!! m'he cansat només de pensar-hi!!.

Bé, canviant de tema, en aquest fantàstic pont que vam tenir, els meus coleguilles i jo vam anar al festival de l'any: el Viñarock!!! La veritat és que jo m'esperava estar molt més animats i anar d'un lloc a l'altre com l'any passat. No sé que ens va passar però estavem com cansats, apalancats..., també s'ha de dir que feia una calor de collons (uns 28 graus) i això, vulguis o no, et deixa ko. No sé, potser és l'edat que ens fa assemblar-nos a un grup de l'incerso, ji,ji,ji. Bé, en resum jo m'ho vaig passar força bé i hi van haver moments molt divertits: el Xavi intentant fer pitis de liar, la Marta i jo buscant un lavabo una mica decent, el freak del 127 platejat, els ulls fent xiribites a les paradetes, els grups, la penya xunga i...., evidentment, les frases d'aquests quatre dies. Aquí les deixo, són súper divertides:

  • Algú que intentava col·locar una tenda " Como dijo Nacho Vidal: ésto aquí no cabe".
  • Un borratxo col·locat a les tantes de la nit: " Molotov? ah, sí! éstos són los de Mostoles, no? Mostolov, ji,ji"
  • Uns mallorquins que ens van dir a la Marta i a mi: "oh!! ja sé que podríem fer: anar al catre".
  • El mallorquí que em va dir: "nena!! m'acabo de enamorar de tu!! ara et menjaria la figa!!"
  • Un juantxi de la vida: "oye, me das un tragito? es que me he tomado una pastilla y no me pasa!!"
  • Un altre juantxi: "joder, se me ha metido vino en la oreja!!"
  • Frase d'una samarreta: "Ni lo intentes, no podrias mantenerme"
  • Frase d'una altra samarreta: "No robes, al gobierno no le gusta la competéncia!"
  • El Xavi i la Marta s'estan rentant les dents a les 5 del matí i passen uns juantxis i diuen: " mira a quien nos hemos encontrado: al dentista!!!, ji,ji"
  • "Cuanta energia tendrá el sol para poder ponerse todos los dias?"
  • "Cuanto dinero tiene la luna para poder salir todas las noches?"
  • !Me duelen músculos que no sabia ni que existian!
Bé, això ha estat un resum de tot el que es va dir, pensar... . Apa, fins a la próxima!!!










jueves, 3 de abril de 2008

TRANQUILITAT...


Desprès de molts dies escrivint , fent programacions una darrera l'altra, intentant que tot quedi bé i correcte, patint, nervis amunt i avall..., per fi arriba la tranquilitat. Avui ha vingut l'inspector per avaluar-me com a funcionària en pràctiques. Estic contenta perquè tot ha anat molt bé. Hi ha hagut algun moment que m'he bloquejat però després, més serena, ho he pogut arreglar. Ara, ja només puc dir: uffff, quin descans!!